Bella Ciao, la cançó de la resistència que també venç al pas del temps

Sembla que la famosa melodia va començar a expandir-se des del nord d'Itàlia, especialment des de la regió d'Emilia, capital de la qual és Bolonya, ciutat coneguda per la seva extraordinària combativitat política. Bella ciao, de la qual l'origen n'és encara avui dia un misteri, ha aconseguit sobreviure tres quarts de segle com a símbol de lluita i d'unitat popular. 

L'origen de Bella Ciao es remunta a la Segona Guerra Mundial. Va ser durant aquesta contesa quan la resistència armada antifeixista italiana, el moviment partisà, va convertir el cant del Bella ciao en l'himne de la lluita contra la dictadura de Mussolini i la ingerència nazi a Itàlia. La cançó ha arribat fins als nostres dies com un símbol internacional de la força del poble i de la lluita envers l'autoritarisme i el totalitarisme feixista.

Orígens discutits

Tanmateix l'origen de la música de la resistenza és encara discutit, el camp de la historiografia coincideix en el fet que el moviment partisà no va crear directament aquesta cançó. Sembla que les notes de la coneguda melodia antifeixista estan estretament relacionades amb cants com Fior di tomba i Picchia picchia la porticella, encara que la proposta de l'origen amb més força és aquella que relaciona Bella Ciao amb la cançó jiddisch 'Koilen' de 1919, obra del músic ucraïnès Mishka Tziganoff. Amb tot, mai es podrà assegurar completament que l'himne de la resistència es basi en la cançó de Tziganoff, pel que els orígens de la cançó continuaran sent una hipòtesi. 

75 anys després, la música segueix viva

(Font: Quotidiano.net, Rosalba Carbutti)

Un soldat italià ballant amb una dona en la festa de l'alliberament el 25 d'abril de 1945. Amb seguretat, Bella ciao va ser un dels cants més escoltats pel carrer aquell dia. (Font: Quotidiano.net, Rosalba Carbutti)

La revolucionària lletra de la cançó va sobreviure al final del conflicte, i molt més enllà. Després de la victòria dels aliats sobre el feixisme, la cançó no cau en l'oblid gràcies als participants italians als festivals musicals que les joventuts del partit comunista van organitzar a ciutats com Berlín, Moscou, Praga, Hèlsinki o Viena. Anys més tard, Bella ciao va assolir una enorme difussió durant els convulsos anys 60, especialment durant grans i històriques movilitzacions com el maig francès. Cal fer obligada menció al reviscolament de la cançó partisana gràcies a l'exitosa sèrie espanyola La Casa de Papel, la qual en la meva opinió l'hi ha desposseït i n'ha diluït el seu significat combatiu, antifeixista i autènticament revolucionari.

La resistència de Bella Ciao

L'origen de la icònica cançó partisana continua envoltat d'incògnites sense resoldre. Amb això, la seva lletra i la seva alegre melodia va tornar al camp de batalla de la música en els anys 60 i, la canço de la resistència, ha resistit fins als nostres dies com a símbol lluita i revolució. 

Aquí podeu escoltar la melodia: