'Playtest', el futur incert de la frontera entre la realitat i la ficció

Charlie Brooker va assenyalar durant una entrevista al diari anglès The Guardian el desembre de 2011 el perquè del títol de la seva propera estrena. La resposta de Brooker va ser clara: '(...) un Black Mirror (mirall negre) és allò que vostè trobarà a cada paret, a cada escriptori i al palmell de cada mà: la pantalla freda i brillant d'un televisor, un monitor o un Smartphone'.

El que comença com un innocent experiment de realitat virtual acaba amb un final fatal. 

Posant els perills de les noves tecnologies al punt de mira, Black Mirror vol aconseguir que el públic es pregunti pels efectes nocius de les pantalles i les conseqüències negatives de deixar via lliure a què la tecnologia decideixi sobre les relacions socials i el nostre comportament. Com a exemple, en aquesta entrada parlaré de 'Playtest' (3x02), per mi un dels episodis més impactants de la sèrie. 

PLAYTEST

Fa un parell d'anys a la universitat vaig haver de fer un treball per a l'assignatura de Teoria Política. Per parelles, vam haver d'analitzar un capítol de Black Mirror tot relacionant el seu contingut amb la teoria política. Ens va tocar 'Playtest' i ni el meu company ni jo vam ser capaços de trobar una relació (sòlida) entre l'episodi i la política. Tot i el fracàs de la nostra tasca i no poder relacionar la cinta estrictament amb cap idea de la ciència política, vaig aprendre molt d'aquella experiència encara que el professor digui el contrari. 

Dit això i entrant ja de ple al capítol, la trama la protagonitza Cooper, un jove nord-americà que de cop i volta decideix un dia marxar de casa sense dir-s'ho a sa mare i, passaport en mà, anar-se'n a donar la volta al món. El problema arriba a la seva darrera destinació quan es queda sense diners per tornar a casa i ha de treballar per a una empresa de videojocs de terror com a subjecte de prova. La principal característica d'aquest videojoc és aquest és capaç d'introduir-se a la ment i d'adaptar la seva interfície a la personalitat de la persona que hi juga, oferint a cadascú una experiència aterridora totalment única. 

Cooper, un cop tancat a una casa (l'escenari on teòricament s'ha de desenvolupar el joc) comença a materialitzar la seva por a les aranyes amb l'aparició d'un d'aquests petits insectes al saló de la casa, una imatge que només ell pot veure. Des de llavors comença un periple amb els temors del jove viatger que acaben que li provoquen un embogiment absolut i la mort fulminant.

Què hi podem treure de tot això? Principalment dues idees: 

La tecnologia s'escapa del control humà

Una de les qüestions que s'em va venir a la ment després de veure el capítol va ser si és possible que algun dia el coneixement tecnològic avançi fins a un nivell on  

És a dir, què passarà quan la tecnologia haurà avançat tant que imitarà a la perfecció (i superarà) els aspectes científics i tecnològics de l'ésser humà? Hi haurà un punt on la la tencologia no necessitarà pas a la humanitat per seguir avançant?

Precisament aquesta idea va ser desenvolupada per l'expert en inteligència artificial Raymond Kurzweil al llibre The Singularity is near. When humans transcend biology. Aquesta obra fins i tot apareix a una de les escenes de l'episodi i filosòficament, s'emmarca dins la corrent del transhumanisme. 

 Al minut 8:23 el protagonista es troba amb el llibre de Kurzweil.

La frontera entre realitat i ficció és difusa

Sense poder diferenciar la realitat de la imaginació, aquest capítol de Black Mirror sembla endinsar-se a la ment entre el laberint d'emocions que és la ment de l'individu, contraposant-la al poder de la bola de demolició incontrolable en què es podria convertir la intel·ligencia artificial. 

Al final de l'episodi, la tecnologia del joc d'endinsa tan profundament dins la ment de Cooper que, tot i que en origen sap que es tracta d'una simulació, les sensacions d'autèntica por que experimenta són completament reals, i l'acaben portant al deliri. Això ens planteja un altre element, què defineix allò real? Aquesta idea (i que dona molt per parlar, massa per a un sol post) la podem trobar en la majoria de les històries de Black Mirror. D'entre totes aquestes, jo en destaco White Christmas (especial de Nadal) i San Junipero (3x04). 

Futur i realitat

En definitiva, segons 'Playtest' posa sobre la taula que la tecnologia escapi al control humà - representada per la mort de Cooper i les dificultats de l'empresa de videojocs per corregir aquest "error" fatal. Per altra banda, tot i sabent que es tracta d'una prova i res és real, les emocions apareixen i reaccionen davant estímuls suposadament artificials (tot i que encara que creiem que la tecnologia és artificial, no estem fora de perill, perquè ens provoca emocions reals). No estem preparats.